Cold, cold, cold

La boira gebradora ha tornat...

i les pobres aranyetes també tenen fred.

New Arrivals

Ens han passat els reis abans d'hora. Mireu quines preciositats!

Liquidàmbar una mica pelat ara, i...

  dos boix grèvols en plena forma.

Què us sembla? Ara ve la feina per a la qual fa falta estar en forma: treurel's de la torratxa per plantar-los. Diria que me'n vaig a berenar abans...

My dream lamp

No m'importa tenir només bombetes a casa perquè no m'obsessiona tenir una casa de revista, però haig de dir que des que vaig veure aquesta làmpara al programa Grand Designs del Channel 4 no he parat de somiar-hi.

I avui per casualitats de la vida he anat a parar al web del dissenyador britànic súper avantgarde Tom Dixon i he trobat la 'meva' làmpara.

Tom Dixon, l'artista de la 'meva' làmpara, comença a dissenyar en l'entorn post-punk britànic i crea peces tan significatives com la S-Chair.

Més tard fou director creatiu d'Habitat que durant un temps ha alternat amb la creació de la marca Tom Dixon; a més es mou entre diversos projectes d'interiorisme, disseny i investigació de tecnologies amb materials naturals.

Aquí us mostro un parell dels seus projectes que m'han agradat més.

Restaurant del xef Jamie Oliver a Londres.

Bar Circus a Londres.

Tot i que m'encanta la 'meva' làmpara i que m'han estusiasmat els seus projectes, sobretot de bars i restaurants, em seria difícil tenir més d'una peça de les seves a casa.

Thank you mum

Aquest post vol ser un homenatge a la meva mare i a la seva habilitat amb l'agulla i la màquina de cosir, que ara intento veure si ho he heretat o no.

La meva mare ha cosit tota la vida. Des de fer-se el vestit de núvia, a fer la roba de les seves filles (una servidora i la meva germana), les cortines, els coixins, les fundes pels sillons, i tot allò que es pugui cosir. No ha sigut fins ara, amb fills i casa pròpia, que no he apreciat el plaer del fet a mà (o a màquina).

En aquesta foto la meva mare és darrere la màquina de cosir seguint les instruccions de la coneguda modista Josefina Coll. En aquella època les aprenentes gairebé no cobraven res i feien moltes hores, però no sabeu el que ara jo donaria per poder fer aquest aprenentatge (això sí, sense aquesta bata blanca tan horrorosa).

Moltes gràcies mare per haver-me mostrat que les coses fetes a casa i amb amor són les que aprecies de tot cor.

My mum at the sewing machine. Thank you mum for taking care of me and making lots of beautiful things for your family and friends.

Why I love Scandinavian design

Suposo que des que Ikea va desembarcar a casa nostra m'ha interessat el disseny dels països nòrdics. Crec que la diferència fonamental en les cases del sud d'Europa amb les cases escandinaves és el temps que passem a dins de casa. Amb el bon temps i la calor sempre som al carrer a donar un volt i amb el fred ens agrada quedar-nos a casa davant del foc llegint un llibre, fent cuinetes o fent DIY. I aquest és el gran motiu perquè, en passar més temps dins de casa, faci falta que les cases nòrdiques siguin ben acollidores, plenes de color i molt i molt creatives. M'agrada l'ús que fan de les teles amb coixins, fundes per cadires i sillons, cortines, motius de decoració com les banderoles, espelmes, peces de ceràmica, etc. 

No m'he pogut estar de fer-vos cinc cèntims de les meves preferències (totes les fotos són via Knock Knock).

Silvia Dekker des d'Holanda. Colors molt vius i teixits càlids. Els topos em perden.

Nina Nagel de l'empresa alemanya By Graziella. Predomini del blanc contrastat amb colors amb teixits molt alegres.

.

Roddy&Ginger a la Gran Bretanya. També el predomini del blanc contrastat amb teles vistoses i miralls.

Erika Harberts de MikoDesign, a Holanda. Explosió de color a l'habitació de jugar.

Eliza Gran als Estats Units. Habitacions juvenils plenes de color gràcies a la tria de teixits.

Hester i Jantien de Tas-ka, a Holanda. Les tasses de topos són irresistibles.

Esther Schuivens d'Esthex, originària de Suècia però afincada a Bèlgica. Aire retro.

I ara una petita llista de blogs perquè pugueu fer un tour per terres escandinaves:

Mias Landliv
Anitas
Emmeliness blog
Den gode feen  
Katarinas Verden
Karnas Hus

I ja n'hi ha prou... per ara.

My new tote

No és la primera bossa 'tote' que faig però sí la primera que ensenyo perquè he quedat força contenta de com m'ha sortit. Haig de confessar que tinc debilitat per aquest tipus de bosses que faig servir per anar a comprar o per portar berenar dels nens. Per aquesta bossa he fet servir roba d'Ikea que em va sobrar de fer uns coixins.

Ha quedat així pel davant i pel darrere o pel darrere i pel davant.

My new tote bag made from Ikea fabric leftover from some cushions I made earlier.

La faldilla li fa campana...

Aquesta castanyada barrejarem una mica de tradicions. Tindrem castanyes, panellets i .. aquest any carabassa, i per què no? Sempre he estat una mica reticent a la influència nord-americana del Halloween en detriment de la nostra castanyada, però aquest any després de veure aquest post a Kireii, i de llegir sobre la carbassada de Ripoll m'he decidit a preparar-ne una que ha quedat així de terrorífica:

I, continuant amb les tradicions, hem torrat les castanyes de Viladrau, hem menjat panellets amb un vaset de ratafia i vi dolç.

Pensava fer un pastís de carabassa però l'intent s'ha quedat amb una sopa de carabassa. I perquè no sigui dit que perdem les tradicions us deixo la cançó de la castanyera que els nostres nens, per sort, encara canten a l'escola.

Quan es temps de menjar castanyes

la castanyera, la castanyera

ven castanyes de la muntanya

a la plaça de la ciutat

la camisa li va petita

la faldilla li fa campana

les sabates li fan cloc-cloc

i en ballar sempre gira així...