Merry Christmas all

Bon Nadal a tots!

Penjo aquesta foto de l'any passat amb els nens esperant la cabalcata dels Reis de l'Orient amb aquella il·lusió i innocència que et roba el cor.

It is not a very good picture but I love the lanterns and the patience the kids have waiting for the Three Kings parading past them with the presents they are going to get the next morning.

Isn't it the best in the world to see their little faces lighting up and believing in the Magic of Christmas?

Merry Christmas and see you soon!

Que n'és de bonica la màgia del Nadal i veure les carones dels nostres nens emocionar-se amb la tradició.
Bones festes i fins a la tornada!

Christmas reading with the kids: Holly Hobbie

Hem recuperat aquest petit conte que fa temps que ens va regalar una amiga americana. Una història deliciosa nadalenca amb en Toot i en Puddle.

No m'he adonat fins ara que l'ha escrit i il·lustrat una persona que el seu nom m'era molt familiar: Holly Hobbie.
Suposo qui sigui de la meva edat recordarà les nines Holly Hobbie i tot el 'merchandising' sobre la marca. Jo vaig tenir un estoig, làmines de pintar i alguna cosa més que encara és a casa dels meus pares i que intentaré recuperar.

He estat mirant a veure què més trobava sobre el tema i la veritat és que el món Holly Hobbie és molt més gran del que em pensava.
Holly Hobbie (1944) és una il·lustradora i escriptora americana que per allà els anys setanta va crear una nena que adorava els gats, portava un vestit de patchwork blau i un 'bonnet' molt gran i que va ser un boom comercial. En aquesta època també es van fabricar teles i blocs de tela per a patchwork.


El 2006 es va rellançar el personatge en un Dvd: Holly Hobby and Friends i també una nova línia de nines molt més estilitzades.

Us deixo unes quantes il·lustracions per recordar temps passats.
 
 
 

Treasure Island

En John Silver és el culpable perquè ara tingui la màquina de cosir desada. No puc parar de pensar-hi dia i nit i, fins que no lliuri aquest treball, no puc somiar ni amb vetes ni fils, ni amb cremalleres ni amb botons.

Editorial Mentora, 1926 (1a ed.).

Haig de dir que no vaig llegir aquest llibre de petita però sí que vaig veure la pel·lícula i recordo que vaig passar por, els pirates eren maliciosos i rudes, excepte Silver que tenia aires de cavaller . No sé quina versió devia veure, no sé si la versió de Victor Fleming de 1934 o la de Byron Haskin del 1950. Les hauré de tornar a veure.

Ara, llegint el llibre de gran, m'ha enganxat perquè Robert Louis Stevenson manté la intriga fins al final. Malgrat tot, després d'acabar el llibre m'he quedat amb les ganes de saber què li passa a John Silver després d'escapar-se del vaixell a la tornada de l'illa del tresor.

Doncs, no hauré d'esperar gaire per saber-ho. Ja està tot escrit. Resulta que en Josep Vallverdú va decidir d'escriure les aventures del pirata d'una sola cama en el llibre El testament de John Silver. Gairebé no puc esperar a demanar-lo pels reis!!!!

Què passarà? Continuarà viatjant pels mars fent de pirata, o bé s'establirà en una vida tranquil·la? Jo crec que quan s'és pirata de mena pirata et quedes (sobretot si portes un lloro a l'espatlla!!!).

Yo-ho-ho, and a bottle of rum!

Cold, cold, cold

La boira gebradora ha tornat...

i les pobres aranyetes també tenen fred.

New Arrivals

Ens han passat els reis abans d'hora. Mireu quines preciositats!

Liquidàmbar una mica pelat ara, i...

  dos boix grèvols en plena forma.

Què us sembla? Ara ve la feina per a la qual fa falta estar en forma: treurel's de la torratxa per plantar-los. Diria que me'n vaig a berenar abans...

My dream lamp

No m'importa tenir només bombetes a casa perquè no m'obsessiona tenir una casa de revista, però haig de dir que des que vaig veure aquesta làmpara al programa Grand Designs del Channel 4 no he parat de somiar-hi.

I avui per casualitats de la vida he anat a parar al web del dissenyador britànic súper avantgarde Tom Dixon i he trobat la 'meva' làmpara.

Tom Dixon, l'artista de la 'meva' làmpara, comença a dissenyar en l'entorn post-punk britànic i crea peces tan significatives com la S-Chair.

Més tard fou director creatiu d'Habitat que durant un temps ha alternat amb la creació de la marca Tom Dixon; a més es mou entre diversos projectes d'interiorisme, disseny i investigació de tecnologies amb materials naturals.

Aquí us mostro un parell dels seus projectes que m'han agradat més.

Restaurant del xef Jamie Oliver a Londres.

Bar Circus a Londres.

Tot i que m'encanta la 'meva' làmpara i que m'han estusiasmat els seus projectes, sobretot de bars i restaurants, em seria difícil tenir més d'una peça de les seves a casa.

Thank you mum

Aquest post vol ser un homenatge a la meva mare i a la seva habilitat amb l'agulla i la màquina de cosir, que ara intento veure si ho he heretat o no.

La meva mare ha cosit tota la vida. Des de fer-se el vestit de núvia, a fer la roba de les seves filles (una servidora i la meva germana), les cortines, els coixins, les fundes pels sillons, i tot allò que es pugui cosir. No ha sigut fins ara, amb fills i casa pròpia, que no he apreciat el plaer del fet a mà (o a màquina).

En aquesta foto la meva mare és darrere la màquina de cosir seguint les instruccions de la coneguda modista Josefina Coll. En aquella època les aprenentes gairebé no cobraven res i feien moltes hores, però no sabeu el que ara jo donaria per poder fer aquest aprenentatge (això sí, sense aquesta bata blanca tan horrorosa).

Moltes gràcies mare per haver-me mostrat que les coses fetes a casa i amb amor són les que aprecies de tot cor.

My mum at the sewing machine. Thank you mum for taking care of me and making lots of beautiful things for your family and friends.

Why I love Scandinavian design

Suposo que des que Ikea va desembarcar a casa nostra m'ha interessat el disseny dels països nòrdics. Crec que la diferència fonamental en les cases del sud d'Europa amb les cases escandinaves és el temps que passem a dins de casa. Amb el bon temps i la calor sempre som al carrer a donar un volt i amb el fred ens agrada quedar-nos a casa davant del foc llegint un llibre, fent cuinetes o fent DIY. I aquest és el gran motiu perquè, en passar més temps dins de casa, faci falta que les cases nòrdiques siguin ben acollidores, plenes de color i molt i molt creatives. M'agrada l'ús que fan de les teles amb coixins, fundes per cadires i sillons, cortines, motius de decoració com les banderoles, espelmes, peces de ceràmica, etc. 

No m'he pogut estar de fer-vos cinc cèntims de les meves preferències (totes les fotos són via Knock Knock).

Silvia Dekker des d'Holanda. Colors molt vius i teixits càlids. Els topos em perden.

Nina Nagel de l'empresa alemanya By Graziella. Predomini del blanc contrastat amb colors amb teixits molt alegres.

.

Roddy&Ginger a la Gran Bretanya. També el predomini del blanc contrastat amb teles vistoses i miralls.

Erika Harberts de MikoDesign, a Holanda. Explosió de color a l'habitació de jugar.

Eliza Gran als Estats Units. Habitacions juvenils plenes de color gràcies a la tria de teixits.

Hester i Jantien de Tas-ka, a Holanda. Les tasses de topos són irresistibles.

Esther Schuivens d'Esthex, originària de Suècia però afincada a Bèlgica. Aire retro.

I ara una petita llista de blogs perquè pugueu fer un tour per terres escandinaves:

Mias Landliv
Anitas
Emmeliness blog
Den gode feen  
Katarinas Verden
Karnas Hus

I ja n'hi ha prou... per ara.

My new tote

No és la primera bossa 'tote' que faig però sí la primera que ensenyo perquè he quedat força contenta de com m'ha sortit. Haig de confessar que tinc debilitat per aquest tipus de bosses que faig servir per anar a comprar o per portar berenar dels nens. Per aquesta bossa he fet servir roba d'Ikea que em va sobrar de fer uns coixins.

Ha quedat així pel davant i pel darrere o pel darrere i pel davant.

My new tote bag made from Ikea fabric leftover from some cushions I made earlier.

La faldilla li fa campana...

Aquesta castanyada barrejarem una mica de tradicions. Tindrem castanyes, panellets i .. aquest any carabassa, i per què no? Sempre he estat una mica reticent a la influència nord-americana del Halloween en detriment de la nostra castanyada, però aquest any després de veure aquest post a Kireii, i de llegir sobre la carbassada de Ripoll m'he decidit a preparar-ne una que ha quedat així de terrorífica:

I, continuant amb les tradicions, hem torrat les castanyes de Viladrau, hem menjat panellets amb un vaset de ratafia i vi dolç.

Pensava fer un pastís de carabassa però l'intent s'ha quedat amb una sopa de carabassa. I perquè no sigui dit que perdem les tradicions us deixo la cançó de la castanyera que els nostres nens, per sort, encara canten a l'escola.

Quan es temps de menjar castanyes

la castanyera, la castanyera

ven castanyes de la muntanya

a la plaça de la ciutat

la camisa li va petita

la faldilla li fa campana

les sabates li fan cloc-cloc

i en ballar sempre gira així...

Nosaltres Decidim - Som una Nació

Lip dub for the independence of Catalonia and the rest of the Catalan Countries, recorded October the 24th 2010 in the city of Vic. Achieving a total amount of 5.771 participants, the World Records Academy awarded the World Record for being the lip dub with highest participation ever. The initiative was born by a group of Catalans, whose aim is to let the whole world know that Catalonia is a nation, and without its independence it cannot be assured its survival and future. The chosen song was composed by the group "Obrint Pas" and its title is "La Flama".

Xmas shopping list

Esteu preparant la llista de regals de Nadal? Aquí teniu algunes idees.

 La roba de llit d'Orla Kiely. 

Les shopping bags estampades amb la Miffy de la Jane Foster.

 Aquests vestits de Melí-Melón via KnockKnock.

Little Bella's - I Close My Eyes - iPhone App

M'encanta l'aplicació, però tinc sentiments barrejats. Crec que encara és aviat que els nens i les nenes (almenys els meus) de primària utilitzin l'iPhone per llegir llibres. Ja sé que estem a l'era digital i crec que no sóc cap carca, però que me'n dieu de tenir una prestatgeria plena de llibres i mirar-te'ls i passar el dit per tots els lloms abans de triar-ne un. Obrir-lo, passar les pàgines, olorar el paper, parar-se una estoneta a desxifrar la il·lustració; potser me'n podeu dir d'altres.
He escrit aquest post ràpid, una mica amb el cor. Suposo que si hi penso trobaré avantatges al llibre digital, però ara no se me'n acut cap.

Què en penseu d'això?

Per cert, la sessió Llibres il·lustrats per a infants i noves tecnologies a Kosmopolis estan debatent aquest tema.

Eric Carle

No em canso mai de llegir The Very Hungry Caterpillar o L'erugueta goluda de l'Eric Carle als meus fills i ells tampoc se'n cansen d'escoltar-lo perquè ja fa sis anys que llegeixo aquest conte.

Avui m'he topat amb el bloc del seu creador Eric Carle, sembla un personatge molt afable amb més 70 llibres il·lustrats i/o escrits. Per il·lustrar fa servir la tècnica de collage amb paper de crepe pintat a mà.

Feu una ullada al seu web oficial, val la pena.

Vampirs

Em fa vergonya dir que m'esmpasso totes les novel·les sobre vampirs i m'enganxo a totes les sèries que fan a la televisió, però no ho puc evitar. Què tenen els vampirs que ara estiguin tan de moda? Qui va inaugurar aquesta moda? Anne Rice amb en Lestat?

Aquí tinc el rànking dels meus favorits:

1. Eric Northman (vegeu la saga de 10 volums de The Southern Vampire Mysteries o la sèrie True Blood, Sangre Fresca a Cuatro i Canal +, de moment és el meu gran favorit pel seu sentit de l'humor).





 

2. Germans Salvatore (vegeu Vampire Diaries a Tv3, vampirs massa high school pel meu gust).

3. Lestat (vegeu Anne Rice, potser massa intel·lectual i filosòfic...).

 4. Edward Cullen (vegeu Twilight, en un primer moment em va entusiasmar però ara em comença a avorrir de tan perfecte i ensucrat).

5. Vlad Tepe (vegeu Dràcula de Bram Stocker, sembla que és el més creïble... i és que tinc debilitat per Gary Oldman.)

6. Nosferatu (el més antic i el que em fa més por.)









En teniu cap per afegir al rànking?

It's a book

Noves vies de màrketing per al llibre.

Manifest de l'autora Lane Smith a favor del llibre imprès en plena era digital.

Vegeu el tràiler.

Jamie's American Food Revolution

"This food revolution is about saving America's health by changing the way you eat. It's not just a TV show, it's a movement for you, your family and your community. If you care about your kids and their future take this revolution and make it your own. Educate yourself about food and cooking. Find out what your child is eating at school. Make only a few small changes and magical things will happen. Switching from processed to fresh food will not only make you feel better but it will add years to your life."
Jamie Oliver

 Jamie Oliver chef anglès de molt renom ha començat una campanya alimentícia als Estats Units, en concret a Huntington (WV), la ciutat menys saludable del país amb un índex d'obesitat molt elevat. He pogut veure l'inici d'aquesta campanya a Channel 4, quan Jamie Oliver arriba a una escola i veu que per esmorzar els nens i nenes tenen pizza i batut de xocolata; per dinar tenen pasta i nuggets i no saben diferenciar un tomàquet d'una patata. Tampoc els fan quedar a acabar-se tot el plat (a mi, a l'escola, no em deixaven aixecar fins que no m'acabava tot el plat).
El cuiner, que ja té experiència perquè va fer una campanya similar a les escoles de Gran Bretanya amb força èxit, ho té difícil ja que no té el suport de l'administració. Ens els propers dies, Jamie Oliver intentarà canviar el menú, que els nens i nenes sàpiguen l'origen del seu menjar, i intentarà involucrar la família; perquè aquesta és un altre tema difícil. Si a l'escola mengen malament, a casa pitjor.

Aquest vespre continua la sèrie a Channel 4. Si voleu més informació sobre Jamie Oliver mireu el seu web: http://www.jamieoliver.com/

M'agradaria saber la vostra opinió. Creieu que els vostres fills s'alimenten bé a l'escola?

Amb la feina que tinc....

Avui he anat a la llibreria a comprar el llibre per l'escola de música per la Sol i ... mirant mirant els ulls m'han fet pampallugues amb aquest recull d'il·lustradors internacionals de kawaii. Quan he tornat a casa no m'he pogut estar de mirar el blog de la il·lustradora i saber més coses sobre el tema.

Kawaii és un terme molt comú de la cultura popular japonesa i ho podem traduir com a bonic, mono, cuco, o cute en anglès. Tan sols hem de mirar el calaix de les nostres filles i buscar un clip de la Hello Kitty per tenir kawaii a casa.
Com li dic a la meva filla que m'interessa el kawaii després de dir mil vegades que estava farta de tanta Kitty!

Other 'bitxos' i 2

...ha degustat tot un gripau a la carta!!

(Amb la companyia dels amics llimacs!)

Other 'bitxos'

I aquesta no està de part sinó que...